Quan un infant té molta mucositat, tos, dificultats per eliminar secrecions o episodis respiratoris que es repeteixen, és habitual que les famílies es preguntin què pot fer realment la fisioteràpia respiratòria.
Com és una sessió? Què li faran? És només “treure mocs”? Li farà mal? Sempre es fan les mateixes tècniques?
La fisioteràpia respiratòria pediàtrica és molt més que aplicar unes tècniques.
Cada infant és diferent i, per això, cada sessió s’adapta a la seva edat, al seu estat respiratori i a les seves necessitats.
A Fisio de Família, la nostra manera de treballar es pot resumir en cinc paraules:
Observar. Valorar. Adaptar. Tractar. Acompanyar.
1. Observar: abans de fer, mirem i escoltem
Quan l’infant arriba a consulta, una de les primeres coses que fem és observar-lo.
Com respira? Com és el seu patró respiratori? Com tus? Hi ha secrecions? Com les gestiona?
També observem aspectes com el moviment del tòrax, l’ús de la musculatura respiratòria, la respiració nasal o oral i el comportament de l’infant durant la sessió.
En els nens petits, aquesta observació és especialment important perquè moltes vegades encara no poden explicar què els passa. La seva respiració, el moviment del cos i la manera com reaccionen ens donen molta informació.
Per això, abans de començar qualsevol intervenció, dediquem un temps a mirar i escoltar l’infant, però també a la família, ja que tota la informació que ens podeu aportar és molt valuosa.
2. Valorar: què necessita aquest infant?
Després de l’observació i l’anamnesi, valorem la situació respiratòria de manera individualitzada .
No ens fixem només en si hi ha “molts mocs”, sinó en com està respirant l’infant i com està gestionant les secrecions.
Segons el cas, podem valorar:
- El patró respiratori
- La mobilitat toràcica
- La saturació d’oxigen i les constants
- La presència i situació de sibilàncies, crepitants o runcus
- La capacitat de generar una tos efectiva
- La mobilització i eliminació de secrecions
- La respiració nasal
- La tolerància a l’esforç
- Els antecedents respiratoris
- L’edat i la capacitat de col·laboració de l’infant
Aquesta valoració ens ajuda a decidir què pot ser útil i què no és necessari en cada situació.
3. Adaptar: no tots els infants necessiten el mateix
Aquesta és una part fonamental de la fisioteràpia respiratòria pediàtrica.
No treballem igual amb un nadó que amb un nen de sis anys.
Tampoc és igual una sessió amb un infant que pot col·laborar activament que una sessió amb un petit que està cansat, no està còmode o es troba malament.
Per això adaptem la sessió a:
- L’edat de l’infant
- El seu desenvolupament
- La situació respiratòria del moment
- La seva capacitat de col·laboració
- La seva tolerància
- I les seves necessitats concretes del moment
I també adaptem la manera d’explicar-li què farem.
Amb els més petits, el joc, el vincle i la confiança formen part de la sessió.
De vegades una activitat aparentment senzilla —bufar, jugar, moure’s o canviar de postura— pot formar part del treball respiratori d’una manera molt més adequada per a aquell infant.
4. Tractar: utilitzem les tècniques que necessita cada infant
Una vegada hem observat i valorat l’infant, utilitzem diferents estratègies i tècniques de fisioteràpia respiratòria, avalades científicament, sempre en funció del que haguem detectat.
L’objectiu pot ser, per exemple, facilitar la mobilització de secrecions, afavorir una tos més efectiva o treballar aspectes relacionats amb la mecànica i el patró respiratori.
No es tracta d’aplicar moltes tècniques ni de fer sempre el mateix.
I per això una sessió pot ser molt diferent de l’altra, fins i tot en el mateix infant. El tractament s’adapta al que necessita en aquell moment.
5. Acompanyar: la família també forma part de la sessió
En fisioteràpia pediàtrica, treballar amb l’infant també significa treballar amb la seva família.
Durant la sessió, intento que les famílies entenguin què estem observant, què estem treballant i per què.
I, quan és apropiat, també ensenyem estratègies senzilles que poden aplicar a casa.
Perquè l’objectiu no és que la família memoritzi una llista de tècniques, sinó que tingui més eines per entendre i acompanyar la situació respiratòria del seu fill.
També és important saber quan és millor no fer res, quan observar i quan consultar amb el pediatre.
Una sessió de fisioteràpia respiratòria no és igual per a tothom
Aquesta és probablement una de les idees més importants.
Un nadó amb dificultats per gestionar secrecions no és igual que un nen amb tos recurrent.
Un infant amb una patologia respiratòria crònica no és igual que un nen que està passant un procés respiratori puntual.
I fins i tot el mateix infant pot necessitar coses diferents segons el moment.
Per això, abans de pensar en quina tècnica utilitzarem, primer observem i valorem.
I si el meu fill té mocs?
Els mocs són molt habituals durant la infància, especialment durant els mesos de tardor i hivern.
Però tenir mucositat no significa automàticament que calgui fisioteràpia respiratòria.
El més important és valorar com està l’infant, com respira i com gestiona les secrecions, i determinar si la fisioteràpia pot aportar alguna cosa en aquell cas.
La fisioteràpia respiratòria també pot formar part del seguiment d’infants amb determinades patologies o dificultats respiratòries, sempre dins d’un abordatge individualitzat i coordinat amb els professionals sanitaris que porten l’infant.
Què podeu esperar d’una sessió?
Si veniu a la consulta, no us trobareu una sessió exactament igual a la d’un altre infant.
Podeu esperar una primera part d’observació i valoració, un tractament adaptat a les necessitats del vostre fill i un espai per resoldre dubtes i aprendre estratègies que us puguin ajudar en el dia a dia.
I sobretot, podeu esperar que l’infant sigui el centre de la sessió.
El meu objectiu no és fer més tècniques, sinó utilitzar les eines que tinguin sentit per a ell, i vosaltres, en aquell moment.
En resum:
Una sessió de fisioteràpia respiratòria pediàtrica no consisteix simplement a “treure mocs”.
És un procés que comença observant i valorant, continua adaptant i tractant, i inclou també acompanyar l’infant i la seva família.
Observar. Valorar. Adaptar. Tractar. Acompanyar.
Cinc paraules que resumeixen una manera d’entendre la fisioteràpia respiratòria pediàtrica: individualitzada, respectuosa i adaptada a cada infant.
Fisioteràpia respiratòria pediàtrica a Sant Celoni i a domicili
A Fisio de Família ofereixo fisioteràpia pediàtrica i respiratòria al centre Baobab, a Sant Celoni, al Centre Mèdic Paula Ribó de Granollers, a Fysis Llinars i també visites a domicili al Vallès Oriental i la Selva.
Si tens dubtes sobre la respiració, la tos, la gestió de secrecions o els episodis respiratoris del teu fill, pots posar-te en contacte amb mi per valorar el vostre cas.
Cada infant respira, es mou i respon de manera diferent. Per això, cada sessió també ho és.
Preguntes freqüents:
La fisioteràpia respiratòria serveix per treure els mocs?
La fisioteràpia respiratòria pot utilitzar diferents estratègies per facilitar la mobilització i eliminació de secrecions quan està indicat, però una sessió no consisteix simplement a “treure mocs”.
Primer es valora la situació respiratòria de l’infant i, a partir d’aquí, es decideix quin abordatge pot ser adequat.
Tots els nens amb mocs necessiten fisioteràpia respiratòria?
No necessàriament. Els mocs són molt freqüents en la infància i la necessitat de fisioteràpia depèn de la situació de cada infant.
Una valoració permet determinar si la fisioteràpia pot aportar algun benefici en aquell cas.
Les tècniques de fisioteràpia respiratòria fan mal?
Les tècniques s’adapten a l’edat, la situació i la tolerància de cada infant. En pediatria és especialment important respectar el ritme del nen i crear un entorn de confiança. La fisioteràpia respiratòria no ha de fer mal ni, en el nostre cas, es busca que plori ni vomiti.
Els pares poden aprendre què fer a casa?
Sí. Una part important de l’acompanyament és explicar a les famílies què poden fer en cada situació i resoldre els dubtes que vagin sorgint.
L’objectiu és donar eines pràctiques i adequades per al dia a dia.
Quan és recomanable consultar?
Si tens dubtes sobre la respiració del teu fill, la seva capacitat per eliminar secrecions, una tos que es repeteix o la manera de gestionar els episodis respiratoris, pots consultar amb el teu fisioterapeuta pediàtric i respiratori de confiança.
En cas de: dificultat respiratòria important, tiratge, decaïment, coloració blavosa o altres signes d’alarma, cal buscar atenció mèdica urgent.
Deixa un comentari